Aquest dijous el Barcelona Aging collaboratory (BALL) ha visitat el programa “En Bones Mans”, especialitzat en salut, educació sanitària i qualitat de vida d’Onda Cero Catalunya.
Aquest programa ha comptat amb l’entrevista Jordi Vilaró, vicedegà de Postgraus i Investigació de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i membre del BALL. Concretament, participa amb Grup Efebé en el desenvolupament del projecte HoOP dins el marc del Barcelona Aging coLLaboratory.
L’objectiu del Barcelona Aging coLLaboratory
El Barcelona Aging collaboratory (BALL) busca envellir disposant de la màxima qualitat de vida i la millor atenció sanitària i social. És el primer Living Lab centrat a aportar solucions innovadores per a la gent gran que s’engega a Catalunya i que ha estat impulsat per una àmplia representació d’estaments de la societat civil.
“Hi ha un augment de persones grans, cada vegada tindrem un nombre més gran a nivell mundial. Concretament, a Espanya està previst que el 2050 un de cada tres habitants sigui de més de 65 anys. Això requereix una sèrie de canvis a nivell social, ja que ara no estem prou preparats. La societat està canviant. Dins de deu anys, la població que avui dia té 55 anys serà molt diferent de la generació que ara mateix ja està al rang entre 70-80 anys. Cal avançar en aquest camí. Moltes vegades és la societat qui marca el ritme i ens anem adaptant ràpidament als canvis de necessitats.”, comenta Jordi Vilaró.
Fa pocs dies va tenir lloc la presentació del living lab davant dels mitjans de comunicació. Va tenir efecte al Parc Sanitari Pere Virgili, la seu del BALL.
Com neix aquesta idea del BALL?
Segons Jordi, “aquesta idea neix després de col·laborar aquestes diferents entitats. Havíem fet projectes de recerca, ja feia cinc anys que teníem, però ens va agafar la pandèmia. Ja estudiàvem com millorar la qualitat de vida i la salut de la gent gran que encara no necessiten estar en una residència o un hospital.”
De mica en mica va anar sorgint la idea de pensar nous models factibles de dur a terme. “Tenim una xarxa molt gran de col·laboracions a altres països on ja existien els living labs, un model que ja s’està implementant a tot el món”. Són espais de cocreació, experimentació i innovació vinculats a la ciutadania.
A partir d’aquí, connectem amb la xarxa de living labs europea i ara en formem part com un element més per poder recolzar-nos mútuament amb altres centres a nivell mundial.
Com s’aconseguiran que els resultats arribin al col·lectiu de gent gran?
Des del principi ja comencem codissenyant amb els usuaris. Creem una comunitat de pràctica, que vol dir que intervenen professionals, gent gran, famílies, cuidadors, empreses, etc. D’aquesta manera, podem detectar quin és el problema, quina és la pregunta que volem donar una resposta i, així, començar a dissenyar una possible solució.
Amb els usuaris/es mateixos es proven aquestes idees. Per tant, utilitzem aquesta manera de treballar com una plataforma de comunicació cap a la societat. Són ells mateixos els que hi participen i els destinataris finals de les iniciatives i propostes. A més, tots els resultats que anem obtenint sempre estaran en obert disponibles perquè qualsevol empresa o centre de salut els pugui replicar i utilitzar. “Creiem en un concepte que és la “ciència oberta”: qualsevol descobriment ha d’estar a disposició de tothom que ho pugui necessitar.”
Un robot humanitzat per als que no es poden alimentar per si mateixos
Este primer proyecto se está cocreando con usuarios finales que son decisivos para conocer qué es lo que se necesita y, así, poder ofrecer una solución que se adapte lo mejor posible a sus demandas.
Aquest primer projecte s’està cocreant amb usuaris finals que són decisius per conèixer què és el que es necessita i, així, poder oferir una solució que s’adapti tan bé com sigui possible a les seves demandes.
A més de dotar els pacients d’una eina personalitzada i de més autonomia, el robot permetrà automatitzar una de les tasques més complexes de la logística assistencial dels hospitals i centres residencials.